martes, 15 de mayo de 2012
Les paradoxes de la Societat del Coneixement
Mitjançant la lectura dels llibres que ens ha passat en Joan Campàs hem pogut analitzar diferents opinions respecte a l'anomenada "Societat del Coneixement". Des de la visió de l'any 1997 de Manuel Castells, optimista i positiu passant per Armand mattelart en l'any 2002, més crític i acabant en Mayos i Brey en 2011, en que podem veure una postura totalment radical i crítica sobre la Societat del Coneixement" i definida com la "Societat de la ignorància".
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
Hola Rosa,
ResponderEliminarLa sobre informació actual que faciliten els media i les TIC estan conformant un nou sistema cognitiu, la cultura de la brevetat, que s’imposa i hom tem per la pèrdua de la reflexió i la capacitat de concentració. La meva opinió és que una bona part dels hipertextos de les xarxes socials són escombraries intel·lectuals o pseudoartístiques que estan globalitzant l'estupidesa, el friquisme, i la xafarderia.
Julià Naval
Hola Julià:
EliminarGràcies pel teu comentari, ETS EL PRIMER!, mereixeries un premi.
Es dificil actualment treballar amb Internet i no xafardeixa una mica. Però com tot, tè avantatges i inconvenients. La gran quantitat d'informació, la inmediatessa, la riquesa i les diferents formes en que apareix la informació, els hipertextos, els cents de links, etc. fan d'Internet un mitja molt atractiu, útil i recomanable. Que molts cops en perdem per l'espai, es cert, que dificulta la concentració, també, tot depen de nosaltres, es evident que l'esforç que hem de fer es superior per centrar-nos en allò que ens interessa, però penso que hi sortim guanyan.
Mirens a nosaltres, els que estem estudiant Humanitats a la UOC, altrament no ho podriem fer, i seria una pena perque a mi m'ha aportat moltes coses, n'estic molt contenta.
Fins aviat,
Rosa
Rosa, tot i que sembla que els avenços tecnològics, amb les noves eines d’informació i comunicació, arriben arreu del món i faciliten el coneixement, malauradament la realitat ens mostra que moltes vegades no és així. Ja que hi ha persones que no hi tenen accés aquests mitjans, i com també, n’hi ha un gran nombre que l’ús que en fa precisament no és per adquirir més coneixements. Ens diu Federico Mayor Zaragoza a “l’educació base de la democràcia”, vivim en un moment en què normalment només som espectadors, receptors d’informació. Ens diuen que som a la societat del coneixement, però no és pas veritat. Som a la societat de la informació. Hi ha alguns ciutadans privilegiats i tenim uns mitjans d’informació fantàstics, però són mitjans d’informació, no de coneixement. El coneixement és el que es produeix com a conseqüència de la reflexió, del pensament i es converteix en una resposta personal.
ResponderEliminar